EL
MEU ÀNGEL D’AIRE
Soc
en carrers sense sortida,
farcits
de somnis a mig acabar,
pecats
venials, res importants,
coses
d’humans.
Llàgrimes
plenes de somriures,
però
quan m’ofego el meu àngel
m’aporta
aire i m’ensenya a respirar.
Aquest
àngel és meu fins que ell vulgui,
encara
que ningú sigui de ningú però,
sempre
serem d’aquell que el cor ens
ha
robat.
XAVI
25/2/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada