dijous, 22 de febrer del 2018

PER ASSOLIR UN ARRELAMENT

PER ASSOLIR UN ARRELAMENT

Per assolir que de mi, tu t’arrelessis,
segur, primer vaig haver d’aprendre
a no prendre’t llibertat.

Com més arrelada volia tindre’t,
tu més t’allunyaves de mi,
com més amb tu jo volia estar,
menys ganes em mostraves ...

Aiiiiiiih ! d’aquell que possessiu
amb un amor és mostri, aiiiiiih !,
d’aquell que així es pensi que,
més a prop estarà per que,
ja pot anar fent el compte enrere,
aquest amor li fugirà.

Que feliç vaig sentir-me, quan jo,
això vaig arribar a descobrir,
que si no pot ser al teu costat,
mai vaig deixar d'estimat.

Que així no és com han de ser les coses?,
tampoc el món és tal com hauria de ser ...


XAVI 22/2/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada