PER
ASSOLIR UN ARRELAMENT
Per
assolir que de mi, tu t’arrelessis,
segur,
primer vaig haver d’aprendre
a
no prendre’t llibertat.
Com
més arrelada volia tindre’t,
tu
més t’allunyaves de mi,
com
més amb tu jo volia estar,
menys
ganes em mostraves ...
Aiiiiiiih
! d’aquell que possessiu
amb
un amor és mostri, aiiiiiih !,
d’aquell
que així es pensi que,
més
a prop estarà per que,
ja
pot anar fent el compte enrere,
aquest
amor li fugirà.
Que
feliç vaig sentir-me, quan jo,
això
vaig arribar a descobrir,
que
si no pot ser al teu costat,
mai vaig deixar d'estimat.
Que
així no és com han de ser les coses?,
tampoc
el món és tal com hauria de ser ...
XAVI
22/2/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada