DOLÇA MALALTIA
Com un llamp vas
arriba’m,
del cap pels ulls
vas entra’m,
et vas anar estenent
des de,
el meu cervell fins
la resta de
la pell.
De cop, vas prendre
dreçara i,
arribar-me fins al
cor va ser la
teva fal·lera, un
cop allà, t’hi
vas instal·lar.
Va ser del tot
inconscient,
no vaig fer-ho
expressament,
no sé si volia que
et quedessis
o que marxessis del
cor i ment.
Ara, és tan dolça
l’ocupació,
que ja és tard,
només vull
que t’instal·lis
còmodament
per a que no m’hagis
de deixar
mai més.
Tan sols amb el teu
record, m’encenc,
em sento com flames
de foc quan
t'escric i et penso,
com llamp que
em vas arribar,
l’esperit se’m crema
que, sense adona’m
me’l vas encisar.
XAVI 31/01/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada