FINESTRA DE TREN
Darrere del vidre contemplo el paisatge passar,
com tot en la vida, el que em passa ja no tornarà,
veig el verd dels camps, arbres, terra, muntanyes
i ara, veig la mar ...
El trajecte du groga ginesta amb el blau del mar,
la vista contempla el bell color de la flor, la groga
ginesta al costat del blau mar , contrast de bellesa,
contrast del record ...
Panorames preciosos que em captiven sense
poder-me controlar, la vista ensopega amb
un platja i ara, la ment comença a imaginar
tota omplerta de records, sorra fina , onades i
Sol ...
He vist quatre petjades que me inunden d'il·lusió,
no, que no és de debò, és la ment que comença
a divagar, el va i ve del vell tren m’ha induït a
imaginar.
Veig una noia jove morena, de pell clara i delicada,
ella juga amb els tirants que subjecten la roba que
la cobreix, fins que un dels tirants li cau no para i,
un pit li queda al descobert ...
El va i ve del vell tren continua, i ara, la ment no para de somniar,
ara, no tinc cap presa, al meu destí no vull arribar,
vull continuar al ritme va i ve del vell tren per no parar d’imaginar,
amb sorra i Sol , onades i mar però, per sobre de tot,
amb un pit que em va robar l’esperit...
La groga ginesta amb el fons del mar blau, la flor
del record groc que amb el blau del mar,
sempre forma el color més bonic que mai he vist,
el verd, el verd dels seus ulls ...
Groga ginesta vora la mar blava quin dolç contrast
amb la verda vegetació vora el penya-segat
on em porta el record a emmirallar-me?,
dins d’uns ulls de ginesta i de mar ...
XAVI 4/1/2017
Darrere del vidre contemplo el paisatge passar,
com tot en la vida, el que em passa ja no tornarà,
veig el verd dels camps, arbres, terra, muntanyes
i ara, veig la mar ...
El trajecte du groga ginesta amb el blau del mar,
la vista contempla el bell color de la flor, la groga
ginesta al costat del blau mar , contrast de bellesa,
contrast del record ...
Panorames preciosos que em captiven sense
poder-me controlar, la vista ensopega amb
un platja i ara, la ment comença a imaginar
tota omplerta de records, sorra fina , onades i
Sol ...
He vist quatre petjades que me inunden d'il·lusió,
no, que no és de debò, és la ment que comença
a divagar, el va i ve del vell tren m’ha induït a
imaginar.
Veig una noia jove morena, de pell clara i delicada,
ella juga amb els tirants que subjecten la roba que
la cobreix, fins que un dels tirants li cau no para i,
un pit li queda al descobert ...
El va i ve del vell tren continua, i ara, la ment no para de somniar,
ara, no tinc cap presa, al meu destí no vull arribar,
vull continuar al ritme va i ve del vell tren per no parar d’imaginar,
amb sorra i Sol , onades i mar però, per sobre de tot,
amb un pit que em va robar l’esperit...
La groga ginesta amb el fons del mar blau, la flor
del record groc que amb el blau del mar,
sempre forma el color més bonic que mai he vist,
el verd, el verd dels seus ulls ...
Groga ginesta vora la mar blava quin dolç contrast
amb la verda vegetació vora el penya-segat
on em porta el record a emmirallar-me?,
dins d’uns ulls de ginesta i de mar ...
XAVI 4/1/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada