A fer un tomb vaig marxar, com de costum,
en els meus tombs per muntanya i mar on
cercava carrega’m d’energia i, de sobta,
la ment s’endinsava reflexionant a meditar ...
Preciosos paisatges em passaven i la ment,
s’endinsava i endinsava, ella no parava
tota obsessionada amb un record que,
molt estimat duia arrelat ...
Se’n feia de l’enyorança la seva hereva,
mars blaves, brises, cels i cants d’ocells,
pel dia eren el seu consol, estels lluna i tot
el firmament, eren consol a la nit ...
Per delitós que fos el que li oferia aquella
meravella natural,
res s’assemblava al seu record especial,
que és el que era ...?, només podia ser ella ...
Un dels dies en que em trobava en llarga passejada,
fins un bosc vaig penetrà i, igual que ara la ment
se’m endinsava ..., en bosc de les fades sense voler-ho
m’hi vaig endinsar ...
Allà vaig conèixer-la a ella i, no sé com em va arribar a encisar,
mai més vaig tornar a parlar, per qui no s'hagi assabentat,
només d'un somni es tracta tot plegat ...
XAVI 09/11/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada