SORRA , MAR I CEL
Allà on la sorra
s’arriba a unir amb l’aigua ,
on l’horitzó és
tant immens com la línia de
mar i cel ,
torno sol amb els
meus records , ara amb
el teu silenci
invisible somniant-te t’abraço
mentre et bressolo,
com impertèrrites les
onades , bressolen
la sorra amb la que
s’uneixen .
També impertèrrit
mantindré la meva
essència de
optimista esperança , fins
que arribi el dia en
que pugui unir-me
a tu ...
XAVI 11/03/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada