OR AL MAR

OR AL MAR

En aquelles hores quan es tenyeix d’or la mar,
és llavors quan més desitjo tindre't,
poder parlar-te a cau d’orella, envolta’t entre
els meus braços i tornar-te a besar ...

Tancar els ulls al teu costat per a no deixar
d’imaginar-te tal com faig quan amb mi no
estàs ...

Que fràgil aquest moment, tot sabent que,
en qualsevol altre s'esvairà completament,
que donaria jo per parar el temps, fins i tot
la vida jo donaria ...

A cau d’orella suau et xiuxiuejaria per a
no desfer la dèbil màgia que ho manté tot lligat,
no faria sonar cap acord desacordat, la música
compassada i melodia consonant, a l’aguait de
no produir cap alteració, tant sol quan entre
la simfonia sonés el nostre petó ...

Desprès ... ?, desprès continuaríem dansant,
llavors ja tant se val si consonant o assonant,
poc a poc ens envairia el desordre per acabar-nos
estimant, en el millor ordre d’aquesta vida ...

I, que hi ha millor que l’ordre del desordre de
la vida? , uns li diuen bogeria, un altres no tocar,
molts, estar com un llum, com una xota, una cabra,
jo, senzillament li dic, estar enamorat ...

                                             XAVI 16/2/2019