UN DIA DE REFLEXIÓ

Sol davant del teclat, escolto el bufar del vent,

com més colera enarbora, més calma aprenc,

quin progressiu canvi ha començat la ment ...

El que ahir era fúria i preocupació,

avui tot d’una s’ha girat com un mitjó,

que la vida és per a tant caprici material,

que demà marxarem només amb la pell ...

Que, luxe material ens ve de gust si!

Però, tant sols en moments precisos

i sense voler acaparar-ho tot ...

mentre reflexiono, el vent amic i,

qui ho hauria dit que jo anomenes

amic al vent?, doncs avui el sento

un bon aliat de mi i,

em diu el que he de dir ...

Gràcies amic meu,

gràcies per existir,

que, igual que una gran tempesta,

és la més gran de les bonances,

que una bonança extrema,

guanya estenent la sequera,

ella eixuga a tothom,

secant pell del cos,

fins al moll de l’os ...

Tràgic, molt tràgic tot plegat,

així doncs, se’ns acaba per

fondre's el cor ...

No s’ha de patir per la situació,

se’n camina cap a l’evolució,

l’home cada dia aprèn però,

no soc jo qui pot dir quan

arribarem ...

 XAVI 15/1/2023