dimarts, 13 d’octubre del 2015

COM EL TEMPS


COM EL TEMPS
Avui plou, estic com el temps tot tristor.
Una gota d’aigua relliscant d’una fulla, contemplo que lenta va, lliscant
i acaronant, la fulla contenta està, la gota d’aigua va continuant el seu
trajecte pausada i rítmicament quan per fi, a la punta de la fulla arriba
i s’atura un instant, amb titubeig, la gota sembla no voler deixar
la seva fulla a la que tant d'esforç i d’amor li ha dedicat,
el titubeig es torna més fràgil i amb l’últim alè ella es
deix anar.
Ara, per l’aire molt lliure comença a volar
amb un continuo descens que te un futur
predeterminat, sent l’aire a la cara mentre
ella cau, ja se li apropa el seu final,
s’acaba quan fa cap
a la terra on la planta plantada està,
quin amor el de la gota per aquella
amiga seva que fins hi tot quan li
arriba la seva fi, ella tota generosa,
regala la seva última energia per
alimentà la planta i poder formar part d’alguna manera
de la seva estimada fulla i fondre’s amb el
seu gran amor.


         XAVI 13/10/2015




   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada