dimecres, 7 d’octubre del 2015

VAIG VOLER PINTAT

            VAIG VOLER PINTAT

Per escriure’t vaig optar,
pintat era el meu propòsit
però, no vaig aprendre a
fer-ho amb català,
només ho ensenyaven amb
castellà.

Jo t’adoro terra meva i t’escric amb català,
si un quadre et volgués fer pintant-te,
no sabria com començar a fer ni un trist traç,
per expressa't només podria fer-ho amb una
 llengua i, aquesta és la que duc dins del cor.

No vull pas que se’m mal interpreti,
jo a totes llengües m’estimo i estimaré
però, hi ha una que és amb la que vaig
néixer i, dins del seu líquid amniòtic
sempre em trobaré.

Això igual que els meus ulls estimen tant
aquest Sol vora la Mediterrània i aquells
vespres de color roig amb els seus núvols
pintats entre blancs taronges i rosats que
 es veuen alçant la vista més enllà del Mare
Nostrum  que, fou braçol fonamental de vida
de la nostra civilització.

Si em preguntessin que m’estimo més, jo sens
cap dubte de ben segur em quedaria la onada
brava amb crestes blanques de rica i 
iodada sal, les platges on em vaig criar.

                                        XAVI 07/10/2015
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada