LA LLUM DE LA MIRADA
Quan de temps enyorant la teva mirada,
quan de temps sense veure aquella llum,
aquella llum que parlant-me, m’ofereix
aixopluc, tot besant-me m’acarona i em
bressola.
Sentiment diví del firmament, que mai he
vist dos estels tan bonics com la llum dels
teus, orfe estic de calidesa i ara em trobo
fora al ras, quan vindrà vostra altesa per
bressolam i acaronam.
Que em torni a aixoplugar i revisqui de
besades tot l’amor de l’interior, fins que
aquest dia no arribi no tornaré a veure
tots els colors, que el dia que aquesta
mirada vaig perdre, es van fondre per
esperar.
XAVI 06/12/2015
XAVI 06/12/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada