REGALIM DE SENTIMENTS
Com les gotes de pluja
Que regalimen pel vidre
Fràgil de l’ànima tu
ets,
Cap a vall vas lliscant tal
l’oblit a la memòria.
Ara arribés fins l’últim
tram, aviat tan com hi
erets marxaràs però, bé
hi ha una cosa que mai
s’esborrarà, son les marques
per on tu vas passar, el vidre
tatuat d’empremtes teves
d’un record de acaricies ben
imprès sense cap ni
un oblit
a la fragilitat de l’ànima
em
quedarà.
XAVI 06/11/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada