aquella tarda-vespre,
En que et vaig veure
per primer cop, no se
que et feia més graciosa,
si els clars o les ombres.
En les ombres misteriosa,
en els clars enlluernaven
el fulgor del teu mirar, no sé
que més m’estimaria si els
els clars o les ombres que,
si en els clars m’encises amb
la mirada, les ombres la màgia
del teu misteri, m’ acaba per
embruixà.
Deixa’m que em quedi amb tu
i, no vulguis fer-me triar, que si
a tu pogués tenir-te , tan en clars
com en ombres gaudiré.
XAVI 16/02/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada