ELS
MILLORS RECORDS
De
vegades els millors records son els més tristos per que saps que no
tornaran,
tant
sols l’amor que per tu vaig sentir, va fer que la realitat superes
els somnis,
però,
ara tinc la sort de tindre algú de qui mai em podré oblidar ...
Feia
temps que no t’escrivia un poema i, no és que no els tingui per
oferir-te’ls,
només
que me’ls guardo als calaixos de la ment, un dia, arriba a ser tan
gran
el
pes dels arxius, que no em queda més remei que amollar llast,
llavors,
és
quan el poema es comença a fornejar ...
Lletra
a lletra, mot a mot, s’escapen i prenen la forma que volen al estar
en
llibertat,
jo voldria lluitar per retindre’ls dins de l’arxiu dels calaixos
de la
ment,
però ells revolucionats aixafant la meva dictadura, se en-foten i,
comencen
a construir ...
Aquí
és quan arriba la meva fi,
no
soc jo qui és present,
son
ells i els seus propis pensaments,
ho
modelen tal qual els hi rota i,
no
paren sense deixar-ho tot
plasmat
com sols ells ho han
desitjat,
victòria, victòria sobre
el
tirà, que en calaixos d’arxius,
dins
la seva ment, els tenia
empresonats
...
XAVI
16/5/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada