LA
TEVA ABSÈNCIA
Cap
a la muntanya escapo a meditar,
fins
que l’absència de l'essència
m’acaba
envaint ...
Al
pas dels dies tinc la necessitat de
tornar-me
a omplir, baixo de la muntanya
i
m’arribo fins la mar, és allà on torno
a
trobar la seva fragància, aquella essència
que
tenia a la ment en l’absència sense tindre’t
a
la bora ...
Recuperada
l’energia, em tornava l’alegria,
per
molt que sempre a mitges es quedés,
doncs
sense tu jo seguiria la meva vida però,
sempre
em trobaria com si quelcom de mi,
se
m’hagues amputat, així em trobava jo
sense
tu al meu costat ...
XAVI 3/5/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada