IMAGINANT
LA VIDA ...
Llavors,
quan arriba la fosca, si penso amb tu,
se
m'encén el fanal de la ment i,
si
fa dia de tempesta, d’un Sol càlid gaudeixo jo,
amb
tu dins del meu cervell ...
Que
tan es val si és l’hora de la fosca,
com
si l’hora del dia sigui com sigui,
amb
la ment m’interno en l’imaginari
de
la teva subtil seducció, m’agrada,
bussejo
i m’endinso, tant profund que,
ja
no en sortiria, doncs, quina vida és
la
més bella ?, la que veiem i percebem
però,
irreal com un trist somni o, la que
imaginem
amb el poder de les nostres ments
és
més debò, bella i real ? ...
Si
he de dir la meva veritat,
per
mi la real, és la que,
amb
mi tu està,
sigui
aquí, en una dimensió diferent o,
la
que visc dins la meva ment.
Deixe’m,
imaginar-te,
que
cap mal faig i em faig
feliç
la vida, que la vida,
no
és com ens l’han dit,
cadascú
de nosaltres,
amb
tot el que pensem,
imaginem
i desitgem,
ens
la fem com volem,
som
nosaltres els qui,
amb
el pensament ens la creem ...
XAVI 26/12/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada