TOT DINS ELS MEUS SOMNIS
Te’n vas anar cap a un altre terra,
deixant-me sol,
cada nit per confident el meu coixí,
al arribar la melancòlica hora,
li explicava, tant com t’estimo,
ell, que mut i en silenci restava,
gelós de tu s’impregnava ...
Sol, sota els llençols,
el llit estava més fred
sense el teu bes,
et busco amb la mà i,
trobo una arruga,
un petit solc,
del teu cos adoptat,
sense més m’adormo,
tot somiant amb tu ...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada