dilluns, 17 de febrer del 2020

ESCOLTANT EL SILENCI PASSAR


ESCOLTANT EL SILENCI PASSAR

Dins de la meva ment,
ja no surt d’un poema
ni la insignificant arrel,
misteris inaudits! ...

Desespera el meu cervell,
contemplant el full blanc,
escolto el silenci passar,
inspiració adormida,
essència esmorteïda,
ara sembla tot acabat ...

Però, alguna cosa hi ha
dins l'ànima, que m’obliga
a continuar, indago, investigo
i només un motiu dins d’aquest
silenci em ve per confirmar,
a que es deu aquest fet ...

Només es pot deure,
a un sol motiu,
desprès d’indagar-ho força,
se m’apareix el teu nom ...

La ment juga males passades i,
les muses se’n van al seu món,
però quan torna aquella guspira,
d’un sol mot et faria un poema,
d’un sol mot et declararia
tot l’amor ...

 XAVI 17/2/2020  

                     

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada