IMATGE
A L’ESPILL
Vaig
escriure el meu poema al mirall,
desprès
d’haver-ho intentat tot i,
avanç
de caure derrotat,
ho
vaig fer amb
retolador
permanent ...
Així,
si ho aconseguia més perduraria,
vaig
escriure tota la meva essència
buscant
la teva presència,
re-flectat
allí dit
va quedar,
que
t’estimava
molt
avanç
de
conèixer-te ...
també
vaig pintar el meus llavis
fent-te
un petó i, vaig continuar
el
meu
poema
que,
de tot això
no
en trauria res, jo ja ho sabia
però,
allí vaig escriure amb
retolador
permanent
la
meva poesia ...
En
l’espill quan vull dir
al mirall
de
l’ànima, doncs allí,
la
vaig deixar escrita per la nit
fins
l’endemà,
a
l’alba, una claror tènue em va
despertar,
de seguida pensant amb
el
poema em vaig alçar,
quan
vaig obrir bé els ulls,
cap
al mirall vaig mirar,
no
hi havia cap poema,
només
una
imatge
de
dona,
i,
aquella
dona erets tu ...
No
em vas sortir com a poema,
em
vas sortir com a un
altre obra
d’art,
que amb una immensa alegria,
molt
content vaig besar ...
XAVI
21/2/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada