CORS D’ACER
Fins no atrevir-me a mirar sense perjudicis dins del cor dels homes,
vaig restar impassible a tot el que la ment en realitat no volia creure,
quan per fi ho vaig fer, molts d’aquells cors, em van deixar glaçat ...
Ben difícil ho trobava ja abans tot plegat, feu-se compta doncs ara,
ni tant sols sé si me’n sortiré, la sang la tinc molt més que parada,
el glaç no la deix circular, vaig pensar amb l’amic Bukowski i,
per un instant vaig voler-lo imitar però, per poca cultura la meva,
sé que amb l’alcohol t’exposes més a congela’t ...
Em vaig sortir d’aquest sotrac,
aquells cors buits no m’influiran,
procurem distreure la ment del parany,
deixem les coses tal com estan,
i enfoquem-nos en cors menys estranys ...
La vida et dona lliçons i,
la vida és tot allò que ens envolt,
decebut?, si decebut ho estic molt,
que faré per trencar aquest glaç tant gegant?,
de moment escriure i anar-ho explicant ...
Desprès?, desprès jo que sé,
uns altres indrets on hi hagin
bons cors segurament trobaré ...
XAVI 13/2/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada