RECORDS QUE MAI MORIRAN
Quan arriba l’hora del cel rogenc,
veig el teu somriure en una estació de tren,
quan ja cap al vespre allà en la llunyania
veig tornar-se els colors clars i verds,
en colors marrons i anyils ploro...
per que perdo de vista la teva clara
mirada ...
Quan a l’alba començo a veure el groc, vermell i,
violeta de les flors, també, veig el verd de l’herba,
és llavors quan torno a veure la teva clara mirada,
una mirada pura i clara, la mirada d’una dona però,
no de qualsevol dona, el que torno a veure,
és la mirada de la dona que em mirava
en una estació de tren, la nostra estació ...
XAVI 21/2/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada