DESOBEIR
PER FANTASIA
No
vaig fer cas del teu avis,
vaig
oblidar-me per complert
de
mi, renunciant, a voler-ne
més
i, caient fins al fons de
l’infern
...
vaig
ser jo qui va voler entrar
dins
del joc, era més feliç així,
que,
oblidant-te en un record
llunyà
...
Abans
de veurem mort,
recolzat
en el imprecís,
vaig
postergar el meu cor ...
Ni
soc res ni soc ningú,
no
busco res per mi mateix,
sols-ament
en ma ànima de bufó,
obtindre
un plaer tant sols meu,
que
em retorni a l’harmonia ...
Has
estat sempre la meva fantasia,
per
això em surt tot el que t’escric,
molt
a prop de la poesia ...
XAVI 7/4/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada