EL
COR MAI VA DE «FAROL»
Sense
anar amb tu,
continuo
caminant,
qui
sap si et trobaré?,
penso
que viure així,
també
pot estar bé ...
Sempre
hi ha il·lusió,
per
continuar i no
perdre’m
pel camí ...
Si
el cor estima,
tot
és fantasia,
jo,
sempre fort
i
sense buscar,
em
surt la rima ...
Ell
sap que,
estima
una vida,
la
més bella de
quantes
vides
hagi
descobert,
per
això no s’ha
malmès,
continua
bategant
a temps,
rítmic,
content i,
amb
alegria ...
De
no ser com dic,
ell
no se l’estimaria,
tot
seria una farsa,
una
comèdia o,
una
enganyifa,
cadascú
triï la
que
vulgui,
la
que més
goig
li faci ...
Enganar,
es pot
enganyar
a la ment,
però,
el cor mai
juga
de «farol» ...
XAVI
3/4/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada