UN
MES I UN DIA
Aquesta
ha estat la meva agonia,
més
d’un mes sense fer-te poesia,
m’he
maleït quasi cada dia però,
la
promesa no ha estat traïda,
desprès
d’aquest suplici, m’he
trobat
un de més gros, doncs,
me’n
he adonat de que,
és
difícil de fer-li poesia
a
la millor de les poesies.
I
..., és que, aquesta poesia
estimada
meva, aquesta
poesia
ets tu ...
Un
mes, és un llarg camí,
camí
ert pel cor i d’enyor,
batec
que, de mica en mica,
se’m
mort ...
Cabal
d’emocions retingudes,
en
portes aturades, incapaç
de
rajar tant infinit cabal,
tot
ell empresonat dins
d’un
ànima que tan sol
obeeix
sotmesa, a l’ànima
estimada
per complaure-la
de
desitjos ...
Mentre,
a l’altre costat de la
balança,
aquell infinit cabal
de
poema apassionat,
ple
de mots engalanats
de
tremoles guspires
en
un firmament estelat.
Mots
nets i transparents,
com
gotes de fresca rosada,
que
sobre tendra gespa,
es
desperten de matinada,
aquest
temps ha estat com
so
de campanes, so de campanes
al
cel, el cel d’un desig, desig de
satisfer
...
Deixant
de dir-te amb paraules,
de
tal esvalotada força que,
la
mar brava porta sobre
encabritades
onades,
mots
que parlin d’amor,
de
sentiments per tu
estimada
...
Oh
!, gasela encisadora,
per
tu voldria escriure
sota
Lluna nova embruixada,
un
preciós poema embolcallat
de
paraules recitades en antics
cantars
de joglaria,
recordant
el dia en que et vaig dir
que
per sempre t’estimaria ...
Per
tu el més bell poema versificaria,
quan
ben farcit d’ensimats mots
el
tingués complert,
a
cau d’orella i sentiment,
te’l
cantarà el teu errant
trobador
enamorat ...
XAVI
23/4/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada