DOLÇA ODISSEA

DOLÇA ODISSEA

En dolça odissea em vaig embarcar,

tot i les mancances de no tindre’t al

meu costat.

Aquesta dificultat d’enyorar el que vull,

és tot allò que em fa ser feliç, en dolça

odissea em vaig embarcar.

Només amb el pensament, m’arriba el

flaire de l'essència teva, aquella que un

dia vaig arribar a olorar, exquisida olor

que jo volgué per sempre el teu aroma ...

capbussar-me per en aquesta fragància i,

gaudir-ne dels teus sabors de primavera,

em passaria tota la vida sencera ...

En dolça odissea malgrat les mancances que,

son suplides per la imaginació i l’esperança,

en dolça odissea em vaig embarcar ...

Odissea més grossa i desitjada que la que

Homer relatara ...

XAVI 14/3/2018