ET VAIG VOLER FER UN POEMA
Vaig voler escriure’t un poema,
volia compondre't un fidel reflex,
ressaltar els teus atributs,
volia compondre't un fidel reflex,
ressaltar els teus atributs,
les teves qualitats,
parlar del teu nas,
del teu cabell,
del teu cabell,
dels teus ulls,
d’aquest somriure als llavis
d’aquest somriure als llavis
que, sempre dus pintat.
Ho vaig voler escriure,
prometo que vaig posar
tota la meva voluntat però,
prometo que vaig posar
tota la meva voluntat però,
al acabar, quan vaig voler-ho arxivar,
la meva vista, no va veure cap lletra,
la meva vista, no va veure cap lletra,
cap mot ni frase que es pogués amb
un vers identificar i encara menys res
que s’assemblés a un poema,
un vers identificar i encara menys res
que s’assemblés a un poema,
al full no hi havia res, només un dibuix,
el que mai hagués cregut de
saber-nen fer ...
saber-nen fer ...
XAVI 16/3/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada