ENTRE MOTS I PINTURA
Que la pintura d’un paisatge et parli quan,
a través dels ulls s’introdueixi dins
dels records de la teva ment,
pot ser ben natural però,
jo vaig voler barrejar les paraules
per pintar-te un quadre que,
et deixes veure dibuixat tot
el meu sentiment ...
Així, ficar-me dins del teu cervell,
intentant omplir-ho a poc a poc
de bonics i bells records,mai sabré,
si soc culpable o innocent,
tant sols em vaig guiar pel sentiment ...
Pot ser, he estat massa agosarat
d’haver volgut des de els mots,
assolir barreges de colors, pot ser si,
que la pintura no és el meu fort o,
pot ser, sempre em queda algun mot
dins del tinter, aquell que precisament
acabaria donant la barreja de color
més adient ...
Quina llàstima no saber pintar,
al mot li falta aquell subtil detall,
no pot donar exacta expressió a
aquell to ni la llum ressaltar,
però, si pot dibuixar un cor i,
que siguis tu dins del seu contorn,
també pot llençar petons i omplir-te
de mel el llavis com, fer-te tancar
els ulls per a que vegis amb
la imaginació tots els colors,
els del quadre que barrejant els mots,
intento pintar tant sols per tu amor ...
XAVI 8/3/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada