MÉS ENLLÀ DEL
TEMPS
Més enllà quan la
nostra essència,
no sigui més que
pols d’estels,
quan ja no hi siguem
en aquest pla
d'existència,
anhelaré d’existir dins
la teva nova
presencia ...
Quin goig rebria si
la teva resposta
al meu anhel fos un
si, jo moriria
d’alegria al veure
culminat un destí
que, pel que sigui
en la primera part,
no es va pogué
complir.
Pot ser no havia de
ser-ho encara,
però el meu somni
sols és així ara,
si, a la pròxima
tampoc ho ha de ser,
només reso per que
arribi la propera,
segur estic de que
vindrà una realitat
per fondre’ns
unint-nos les essències,
creant una sola de
les nostres dues
presencies ...
XAVI 20/3/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada