ESTABLISHMENT... NO !
Quan et veig, pèrfids pensaments em venen a la ment,
una sensació tan estranya com bona a l’hora,
estranya per la ment tal com va ser educada,
jo diria més aviat que dirigida i manipulada ...
Que pot haver de dolent si el cor ho percep bo?,
en quin món estem que no podem estimar el que
desitgem tal com marquen nostres sentiments ...
Li pregunto al cor i, ell em respon que no,
que no és perfídia, sols son sentits d’amor,
i que no està en consonància amb la realitat
establerta però, res indica que sigui dolent,
només és, una deformació de la veritat ...
Qui dicta quan, que i a qui es pot estimar,
la llei? de quina, la de l’home o, del diví?,
en l’amor no hi ha llei, tot és en va?,
almenys deixem una cosa de la vida,
fora de concerts establerts,
deixem-nos de romanços,
que si dos s’estimen no ha
nascut llei que ho pugui adulterar ...
XAVI 12/6/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada