L'ESTRELLA DE DOS PEIXETS
De
cop i volta apareix la llum com si s’hagués encès un llumí ...
donant
tombs per la terra se’ns creuen les mirades i per fi ens descobrim,
t’agafo
de la ma per guiar-te i tu em puguis guiar a mi ...
Ningú
viatja a través de les estrelles però, he trobat en tu, una
constel·lació,
submergim-nos
sota el mar, submergim-nos quan la cresta de l’onada ens vulgui
fregar,
submergim-nos,
submergim-nos sota el mar que, si ella passa sortirem altre cop a
nedar,
submergim-nos,
submergim-nos en la mar, ara som dos peixos amb ganes de llibertat.
Sota
l’aigua ens posem a meditar,
tot
silenci, un univers particular,
jo,
ara soc jo, jo i, l’estrella de la
meva
constel·lació.
Oh
!, no, no vull que s’acabí,
tu
adormideta sembles estar,
quin
contratemps,
doncs
no som un peix,
hem
de sortir a respirar ...
Ja
torna la llum,
el
Sol ens abraça
i,
l’aire ens torna
a
la realitat.
Sempre,
sempre ho recordarem,
aquell
petó que ens vam regalar ...
XAVI
8/6/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada