L’ECO,
UN RESSÒ LATENT ...
Escolto
l’eco dins l’interior,
és
aquell ressò que,
duc
clavat a la ment,
un
ressò d’una veu,
el
de la teva veu ...
Tu
em deies que tenies un to ronc i lleig,
a
mi em semblava una de les meravelles
del
món.
Ara,
fa molt temps que no l’escolto
però,
dins meu duc l’eco permanent,
el
seu dolç ressò que,
em
feia perdre tota raó.
Com
un boig caminant sense rumb,
només
em queda un consol,
l’eco
del ressò d’una veu ...
Quin
gaudi tinc, d’aquest consol,
un
ressò intern i etern que, les meves
aigües
dirigeix, altre cop cap a la llera
del
meu riu.
Un
riu que corre resseguint sempre,
la
seva marcada llera que, vulgui o,
no
vulgui, el farà desembocar,
en
la seva amada i estimada mar.
Mentre
tant, en la ment, no s’esgota i,
ben
gravat duc i resta ja per sempre
l’eco
amb un dolç ressò d’una veu.
Addicte,
addicte a plaer
d’un
record, d’un
record
i d’un al·lè ...
XAVI 16/6/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada