dimarts, 5 de juny del 2018

RECOBRAR LA PARAULA


RECOBRAR LA PARAULA
Vaig tancar-me en el silenci,
sense tu per expressar-me,
però, avui al recordar-te,
mil mots a la ment han
ressorgit ...
Estava allà a la platja,
escoltant-me les onades,
elles em parlaven de quan
tu estaves.
Tant van ser de persuasives,
les meves onades amigues,
que d’entre l’escuma iodada
i blanca, la teva figura se
m'apareixia.
Contemplant un cos content
i alegre de dona que al rostre,
lluïen dos ulls desperts i, un
somriure dibuixat als llavis.
Llavis d’una preciosa boca
per menjar-se-la poc a poc,
degustació que em semblaria
com dieta mediterrània plena
de beneficis pel meu cos,
encara que, tot plegat després,
em portés de cop a la bogeria ...
XAVI 5/6/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada