La vida tan sols és un reflex,
tal com et mires al mirall,
l’última imatge que l’espill
reflecteix, és la que val,
que quan apartes la mirada
d’aquest mirall, aquesta última imatge,
es desfà i s’extingeix, tan sols queda
dins la ment ...
La paradoxa de la vida,
és que se l’estima i,
al mateix temps se la tem,
quanta incongruència,
si el mirall no ens fa por,
per que l’espill de la vida
arriba a ser tant aterridor? ...
Verdaderament,
els humans no ens adonem,
que el reflex d’aquesta vida,
el magnifiquem molt més,
no pas, el que en el mirall viu
i, que com espill ens suggereix ...
Hi han humans als que,
els hi aterra tant el reflex d’aquesta
com el que el tros de vidre els hi ofereix,
ja han començat un procés decadent,
doncs no s’han arribat a adonar,
del que de debò, és important ...
XAVI 5/6/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada