ENDINSAT EN EL PENSAMENT
Sol al món contemplant el Sol,
se m’esvaeix tota vanitat,
la mirada d’una nena,
m’endinsa en el pensament ...
Impotència és el que sento,
quan de la vida, s'extreu l’essència,
malmetent-la en vanes existències
i, nul·les maneres de procedir ...
Quin valor te la nostra existència?,
quin sentit hauria d’esdevenir? si no,
aquell d’assolir ser lliures, si no,
aquell d’estimar-nos sense condició ...
Quin és el gran misteri?,
convertir els meus desitjos,
que no siguin més que teus
desitjos i com a teus, els d’un
món sencer ...
Vine si vols vindre, viatjarem
pel nostre món, no serà ni millor
ni pitjor però, estarà ple d’harmonia
i lliure de prejudicis, ens fondrem
en aquella mirada de nena, en aquella
que em va endinsà en aquesta forma
de pensar ...
XAVI 13/11/2017

Està molt bé aquest poema! Llàstima d'alguna falta però està molt bé!
ResponEliminaLi passo els meus blocs per a que em segueixi i comenti:
https://sonetsdetren.blogspot.com
https://universdepoesia.blogspot.com
https://notebookofownpoems.blogspot.com
https://notebookofownstories.blogspot.com
https://notebookofmyliterature.blogspot.com
https://notebookofownenglishstories.blogspot.com