PERSUASIÓ POÈTICA
Des de el camí de ronda estant la vaig veure,
ni arbres, ni ginesta, ni cel, em van atreure més,
ella tenia tots els colors,
i, al fons un amic, el mar ...
Quins dos al·licients tant persuasius la vista
m’oferia però, tot i encegat estan,
la persuasió que em va fer arribar,
no va ser la del meu amic el mar ...
La persuasió més poderosa que,
em va captivar, la que tots els colors posseïa,
era la persuasió de la poesia, aquesta, només
ella era qui la reflectia ...
XAVI 29/3/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada