Soc com l’estel que a la Lluna albira,
soc un poema desfet de sa rima,
com estel i poema jo voldria,
que fossis tu ma albirada Lluna ...
Com estel albirant a la Lluna,
t’imito per lluir dalt del cel,
però, quan començo a encendrem,
la teva llum m’encega eclipsant-me de nou,
continuaré sent l’estel que a sa Lluna preuada
mai deixarà d’albirar i estimar ...
XAVI 1/2/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada