CONFINACIÓ

Assedegat de desitjos continuo la meva confinació,

un silenci sepulcral des de el balcó estan, inundant

els carrers de la ciutat, per a postres ara plou,

tant sols les gotes d’aigua trenquen aquest mal son,

un cotxe policíac passa per davant de casa, sense presa,

va molt lent, lent com van les hores ...

Quins dies estan per vindre, que hi farem mentre tant,

nosaltres continuarem resistint, nosaltres continuarem

endavant, comença a arribar el vespre, i duc la malenconia

a la ment, recordo un parc amb arbres, l’olor de la gespa i,

aquell dolç petó, però, continuaré resistint, continuaré esperant,

fins que no s’acabi el calvari confinat, la imaginació em fa companyia,

quina dolça sensació ...

D’aquest vespre malenconiós, fins a una tarda allà al parc amb la teva

de companyia amb la que no m’hagués importat confinam,

que, de tot es pot cansar un ?, doncs pot ser si però, desitjaria poder-me

cansar d’estar amb tu confinat des de ja fins acabar per sempre pegat

al teu costat ...

XAVI 16/3/2020