ESPERARÉ ...
Entre la suau brisa del mar i,
la fragància de l’aroma a sal,
la esperaré ...
Quan la fragància del seu aroma,
d’encens femení comenci a percebre,
la veuré venir ...
Els meus ulls es posaran en els seus
i, per molt que m’atreguin les seves
dues muntanyes bessones que,
du instal·lades en el pit, son els seus ulls,
els que em criden i hipnotitzen l’atenció,
no mouré un sol múscul, jo, esperaré ...
Seré pacient i deixaré fins que ella
emprengui el vol, m’esperaré,
prendré paciència i esperaré ...
Les seves il·lusions que,
nien dins del seu cor,
no espantaré
i si ella m’accepta aviat, la esperaré,
i, si ella m’accepta tard, m’esperaré ...
La deixaré tranquil·la com un dia de mar serena
vora els penya segats de tons grocs, tots en plena
floració de la ginesta ...
Deixaré que respiri l’aire que és aliè al seu cor,
deixaré que els seus llavis es separin,
esperaré ...
La portaré a contemplar la llum de la Lluna,
des de el balcó de la meva esperança,
la esperaré ...
I si ella m’accepta aviat, la esperaré i,
si ells m’accepta més tard, m’esperaré,
esperaré, esperaré ...
No tocaré les seves mans i, reposaran
els meus dits a ordres d’ella mentre,
inhalo i exhalo del seu alè ...
Sempre recordaré aquelles promeses
que li vaig fer, sempre, sempre, sempre,
me la estimaré ...
XAVI 31/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada