DE LLUNY T’OLORO ...
Oloro el teu perfum,
de lluny que t’oloro,
ensumo l’últim record,
el tacte pell a pell,
de gust saladet i,
fragància que ara,
em ve a la ment ...
Oloro el teu perfum,
de lluny però l’oloro,
impacient a que arribis
t’espero ...
A punt de trencar-se’m
els nervis, tu arribés,
et miro i em somrius,
i, a mi els ulls em brillen,
t’explico que olorava
el teu perfum i tu, rient
em contestes que avui
no en dus ...
Ara soc jo el qui riu,
doncs no sé si m’has
entès però, juraria a
que si, per que, per a mi,
el teu perfum, no pot ser
cap altre més que tu ...
XAVI 25/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada