DECADÈNCIA/SOLUCIÓ
Veig una Terra en decadència,
veig una humanitat que no sap
on va,
si us plau,
frenem, ens em d’aturar
si, de debò volem avançar ...
Muntanyes, rius i mars,
van estressats,
ens hauríem de plantejar
de donar-lis un descans,
tot replanteja'ns que fem
que els hi fa tant de mal ...
Avui el Sol no llueix, el cel trist,
sembla estar-me llegint, tan gran
com és l’esser humà,
com no pot amb aquests desastres
acabar ...
Si fins i tot muntanyes rius i mars,
tots plegats ben junts capaços
seriem de bellugar ...
Mareta meva que no ens adonem,
que la mare de tots ara pateix?,
aiiiiih! mare Terra,
ja arribarà el dia en que,
les muntanyes, rius i mar ben sans
et tornarà la bèstia humanitat ...
Jo, com a esser humà, m’esforçaré
per a que no sigui desprès de que,
com a espècie desapareixem però,
si avanç no pot ser, has de saber
que, jo cap rancor et guardaré ...
XAVI 20/3/2020

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada