ENS CRÈIEM O ENCARA! ...
Crèiem poder abastar-ho tot,
ens crèiem els amos del món,
però quina prepotència, quina
equivocació ...
Al primer paràgraf poso crèiem,
que errat que vaig,
encara ara, ens creiem amb
la possessió de la veritat ...
De quina veritat parlem, si,
som nosaltres la única veritat,
però, no un de sol, ho som
tota la humanitat ...
Quin desencís comprovar que,
gaire bé ningú ho ha entès,
quin gran desencís!, pregaré
per a que es converteixi en deler,
que si ho aconseguirem?,
doncs de debò que no ho sé ...
Canviar, hem de canviar,
si no voluntari per la força
serà,
per que no ens obrim a pensar?,
si allò que ha de ser i serà,
que millor que fer-ho
per pròpia voluntat que,
no pas per la força del destí ...
XAVI 23/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada