SENSE LLIBERTAT NO SOM RES ...
Ara, podràs imaginar-te,
quant gran ha estat la meva confinació,
durant el temps que he estat lluny de tu,
menys en comptades ocasions que,
podríem comptar amb dits d’una mà ...
Ara sabràs, quina angoixa se sent
al no poder sentir aquella llibertat
que, es sent a prop de l’esser estimat,
com una profunda presó sense sortida,
en la més fosca de la negror sempre
submergida ...
Ha estat tant el patiment
de la meva condemna,
tal com passar a ple hivern,
cada nit al ras i seré,
no pot haver-hi sensació més
freda i congoixant però ...,
pregaria per suportar-la
sol eternament i que ningú,
hagués de conèixer aquest
desfici mai més ...
Sé, que em recuperaré,
sé que ens recuperarem,
però, també sé que ja mai
res tornarà a ser igual,
l’única cosa que restarà
inalterable, serà que jo,
et continuaré estimant ...
XAVI 20/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada