QUAN TOT S’ACABI
Quan tot s’acabi, vull estar al teu costat contemplant la llum de la Lluna i,
molt a la bora del mar, bevent del iode enriquidor provinent de la salabror
de tot un immens oceà, en ell, em perdria de nit i de dia, hauries d’anar en
compta de no parpellejar, doncs si els teus ulls em tanquessis, atrapat per
sempre restaria, a dins del teu meravellós oceà ...
Recorda, si arriba aquest dia espera’m a la platja que ja saps, si veus que
jo trigo, contempla la Lluna i observa la mar, jo soc per allí voltant,
encara que no em vegis, t’estaré acaronant, i si se t’humitegen els llavis,
un dolç petó t’estaré donant ...
No puc més de no deixar de pensar, doncs quan arribi la fi del calvari,
al teu costat bora la mar i sota la llum de la Lluna és on jo vull estar-hi,
parlarem de les nostres coses i, recordarem aquella nit que vam passar,
bora la teva llar de foc ...
XAVI 24/3/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada