A LA VESPRADA
Com sempre a la vesprada,
com sempre al caure el sol,
molt junts agafats de la mà
passejant pel nostre bosc,
dels arbres cants sentim, els
cants dels ocells.
Aquella una cadernera i quin
cant més preciós, quasi que
tan maca com l'ombra del teu
cos, que si al teu cos hagués
de semblar-se, ni cadernera,
abellerol, blauet ni oriol.
com sempre al caure el sol,
molt junts agafats de la mà
passejant pel nostre bosc,
dels arbres cants sentim, els
cants dels ocells.
Aquella una cadernera i quin
cant més preciós, quasi que
tan maca com l'ombra del teu
cos, que si al teu cos hagués
de semblar-se, ni cadernera,
abellerol, blauet ni oriol.
Més de mil vegades tota tu
que d'aquells qualsevol.
que d'aquells qualsevol.
XAVI 18/03/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada