dimarts, 15 de setembre del 2015

CLAM A LA NATURA

CLAM A LA NATURA
El cel blau amb un
sol groc lluint, a la
mar blava reflectint.
Últims reductes
d'aquesta humanitat,
que ja fa temps que
es va esquerdant.
Son productes de supermercat,
ja no es troben en la naturalitat,
son productes de supermercat.
Aquella senyora s'ha emportat
l'últim pot d'herba verda, l'últim
pot.
Els meus ulls llàgrimes vessen
caient al mar tornant-lo més salat.
M'agradaria poguer marxar lluny,
molt lluny i, voldria ser ara esser
alat.
La humanitat sempre pixa
sobre mullat. Ai! Natura
com t'has quedat, ai,ai,ai,ai,ai!
El meu plor és de debò, em sap
molt greu però això no te solució.
XAVI 24/01/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada