I es la teva il·lusió que em fa obrir més la meva,
que per il·lusió i il•il·lusiona't he nascut jo.
T'he vist amb un somriure als llavis i els ulls
il•il·luminats, doncs molt més a mi m'han fet viure
tot seguint la estela del teu ser.
Quan jo amb tu em creuï si us plau,
que sigui per sempre més; si el tren
deixo passar, se'n anirà com l'aigua
d’un riu,
la que passa ja ha passat
i d'aquella ja no en tastaràs;
si la vols, atent has d'estar
i no deixar-la pas marxar.
Jo a la meva estrella jo no
la penso deixar perdre i,
així seguin la seva estela
la buscaré fins on ella
em vulgui portar.
XAVI 09/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada