QUE FOSC VA QUEDAR TOT
Oh! Dona d’aigua, que fosca es va fer la nit,
al percebre ta tristor, quin dolor vaig sentir,
un dolor que amb força m'oprimia el pit.
Quin desencís desprès d’una nit de alegria
I, millor encara al rebre la teva fotografia.
El cel va quedar eclipsat i la mar va cantar
més fort el seu plany.
la dona d’aigua la va marcar,
sense la seva alegria, la mar dolguda
estaria, com quan la mare plora
i, sense el seu alè d’amor es queda.
Oh! Dona d’aigua estigues bé, siguis feliç,
Així el plany de la mar alleujaràs, llavors
tan sols, Jo podré tornar a ser feliç.
XAVI
09/02/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada