PINZELLADES DEL PENSAMENT
Sota un llarg silenci tot va quedar tèrbol, sense cap lluna ni estel.
Res va quedar per il·lumina's ,
El temps anava passant i un dia aquella mica de llum va tornar.
Amb aquell compàs de esperar, nosaltres hem anat creixent, cosa
Que ha fet madurar també la nostra ment. Volguem o no volguem,
Hi ha quelcom que ens uneix.
I, amb l'experiència de aquest temps, nosaltres ja ben bé ho sabem.
De una manera o de un altre portem aquest fil invisible que ens atreu,
Però ara amb la ment més madurada per coses passades, els dos sabem a que ens atenem,
Acceptant-ho de bon grat per que mai, mai, ningú ni res separarà els nostres sentiments.
Res va quedar per il·lumina's ,
El temps anava passant i un dia aquella mica de llum va tornar.
Amb aquell compàs de esperar, nosaltres hem anat creixent, cosa
Que ha fet madurar també la nostra ment. Volguem o no volguem,
Hi ha quelcom que ens uneix.
I, amb l'experiència de aquest temps, nosaltres ja ben bé ho sabem.
De una manera o de un altre portem aquest fil invisible que ens atreu,
Però ara amb la ment més madurada per coses passades, els dos sabem a que ens atenem,
Acceptant-ho de bon grat per que mai, mai, ningú ni res separarà els nostres sentiments.
XAVI 22/06/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada