NIT DE REFLEXIÓ
Assegut de nit davant
l'ordinador, pensa la
ment, com pot ser el
meu amor per ella,
com el pres vol la
llibertat, la mare al
seu nadó, així és
com l'estimo jo.
Que faré sinó que
Contestam de
tindre-la allunyada
flor meva,
que tan si ella vol
com si no, meva és
en la imaginació.
Segur que te un secret
i jo no sé quin és però,
és millor així i que per
molt temps duri sense
descobrir, que no és
trenqui la màgia fins
que no s'hagi complert
l'embruix, que les nits
siguin encisadores i que
funcioni el conjur, beure
del beuratge màgic per
rendir-me als seus peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada