Jo voldria posat la lluna als teus peus
i els estels a la mà, que mai, mai més
cap felicitat et pogués arribat a faltar.
Si a tu, et veies somriure,
ben satisfet jo estigués.
Més no sense la teva pupil•la clavada
en la meva, completa no fos la meva
satisfacció tota sencera.
Ens miraríem lenta i dolçament com qui
te por de no tornar a veuere’ns més,
fins que l'energia una flama encengués.
Quina culminació mes bella, ara ja no hi
ha salvació, cremarem a la foguera i tan
de bo per sempre més.
XAVI 19/03/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada